Lleida al Pla Hidrològic Nacional: Els regadius són vida.

El 8 de gener el Consell de Ministres aprovà dos Real Decrets amb la segona fase de la planificació hidrològica pel període 2016-2021 de 16 conques inclosa la nostra, la de l'Ebre. La planificació hidrològica genera debats apassionats perquè “lo riu és vida” a tots els territoris per on passa. Tots voldríem un caudal sensacional al Delta i potenciar els regadius de Lleida, però les dos coses alhora són impossibles. S'ha d'equilibrar. Us deixo 4 opinions personals per abordar la qüestió: 

1.- La Conca de l’Ebre afecta 9 Comunitats Autònomes i totes elles s’atorguen un cert “dret a decidir” sobre la “seva” aigua. Això obliga a distribuir-la sota el principi d’unitat de conca que és l’únic àmbit administratiu i polític capaç de racionalitzar la gestió dels recursos hídrics; no ho són una Diputació o un Parlament autonòmic per motius evidents.

2.-     Si volem que el Delta tingui el caudal que legítimament reclama la Plataforma en Defensa de l’Ebre (parlen de 5.871 hm3 any els anys de sequera i 9.907 hm3 en anys humits) els “veïns de d’alt” -9 CCAA insisteixo- hauran de deixar passar aquesta aigua (lògic).  En alguns casos hauran de retallar reg o altres usos existents o compromesos.  La retallada de cada Comunitat no és lineal, ha de ser proporcional a la seva aportació.

3.- Es calcula que Catalunya aporta un 17% del total de recursos hídrics de la Conca de l’Ebre. Practicament tot aquest percentatge l'aporten les Terres de Lleida per cert. Cas que s’apliqués el que demana la Plataforma, dels 1.417 hm3 aproximats que rep Catalunya un any sec n’hauria de “deixar passar”  998 hm3 de caudal ambiental al Delta.    Amb els 420 hm3 restants, i un cop s’hagués abastat la població,  no queda aigua pel Segarra Garrigues, ni pel Canal de Pinyana,  ni pel Canal d’Urgell, ni per la zona catalana del Canal d’Aragó i Catalunya. Tot plegat un despropòsit com un campanar. Aquest és el quid de la qüestió que els representants públics de Lleida han de tenir en compte.

4.- No és cert, com simplifica algun sector radical, que a Lleida malbaraten l’aigua les hidroelèctriques o grans companyies agroalimentàries amb hipotètics interessos opacs. Les Terres de Lleida les treballen majoritàriament explotacions agrícoles familiars, modernes, amb regadius eficients a pressió: aspersió o gota a gota. Els  agricultors són els primers interessats a fer un ús eficient de l’aigua, entre altres coses perquè han de fer rendible l’explotació.  

L’agroalimentari és un sector estratègic de l’economia catalana que ha salvat milers de famílies de la crisi.  Per recolzar-lo calen fets, no paraules. A Lleida “els regadius són vida”. Els nostres representants polítics tenen l'obligació d'escoltar els regants i representar-los en el debat sobre el PH de l'Ebre.