...és el nom d’un dels bons projectes que properament veurà la llum al bell mig del @CentreHistòric de Lleida, concretament al carrer Gramàtics. L’emprenedor de La Gramàtica és l’Albert Calpe, lleidatà, i ho he de dir: “dels Calpe de tota la vida”.
L’oci de qualitat i la gastronomia ajuden a posar en valor el tarannà i la personalitat d’un barri i, en conseqüència, de la ciutat. El vermut és una tradició molt arrelada als lleidatans; un costum que cohesiona colles, famílies i veïns a l’entorn d’aquest vi aromatitzat amb substàncies vegetals (en alemany, Wermut) i del conjunt de tapes (la barreja n’és l’estrella) que l’acompanyen a l’hora de l’aperitiu.
Al @CentreHistòric, concretament a la part alta de Cavallers, plaça del Dipòsit i plaça del Rei, hi ha una eclosió de projectes de qualitat al voltant del vermut que, de ben segur, esdevindrà una oportunitat positiva, sempre que l’oposició al barri no faci massa campanya partidista negativa.
A “La Cuadra” de sempre del carrer Múrcia s’hi va afegir la reobertura del Blasi, més gastronòmic que l’anterior, de la mà de la imparable Montse Sainz de la Maza, la terrassa de la qual, a la plaça dels Tritons, és obligada els dies de sol d’hivern. Tot just al costat del Blasi, un històric de la zona, en Pepo torna amb un Sisbris de fusta adaptat als nous temps que aposta per la cultura del bon vi, la tapa i la canya.
També juga la carta del vermut en Txema Muñoz al Rock and Vins. Ell ‘controla’ la Panera i la plaça del Dipòsit amb una terrasseta recomanable i, a dies, música en directe. No tornaré a parlar del Gilda i el seu ‘Vermouth Torero’, el primer i el tercer diumenge de cada mes, a qui ja vaig dedicar un post el passat mes de juny.
Segur que algun lector pensa que me n’oblido d’algun lloc; disculpeu-me. Però crec que, si posem en valor el vermut del cap de setmana, aquests projectes són els que atorguen identitat a l’antiga zona “dels vins”. Només els falta una marca col·lectiva; qui sap si a partir d’ara parlarem de la zona “dels vermuts”. Els lleidatans decidiran.
