viernes, 7 de marzo de 2025

Una ciutat, un sol equip.

 Una ciutat, un sol equip

Fa quasi un any vaig escriure una crònica per aquesta casa titulada “Un sol equip”.

Allà defensava que Lleida havia de tenir un sol equip de futbol i que per aconseguir-ho era imprescindible el diàleg entre les persones disposades a jugar-se el seu patrimoni, i no només entre les persones disposades a deixar-se la veu a la grada. Aquesta continua sent la millor opció per la ciutat: un nou equip que podria dir-se U.E. Lleida jugant al Camp d’Esports de blau, amb l’himne i l’escut que ens representa a tots, i amb musculatura financera.

Sé que durant mesos, i en diferents períodes, es van mantenir reunions entre la directiva actual i empresaris de socarrel de Lleida per tal de fer un sol equip que permetés recuperar la inversió feta pel president actual, en el que semblava un gran pas endavant per arribar a la millor solució. Hauria estat una altra de les resurreccions que ha viscut el Lleida en la seva història, però aquesta vegada sanejat, per fi, del deute que ens ofega. La proposta no va interessar al club qui, sembla ser, tenia “un pla”.

En l’esport el que avui són aplaudiments demà poden ser mocadorades. Sempre ha estat així. El Lleida està per sobre de governs municipals que van i venen, però també està per damunt de directives que entren i surten amb les seves legítimes ambicions econòmiques.

És recurrent la cita de Keynes: “Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d'opinió. Vostè què fa?”. Cal que la directiva reflexioni perquè les circumstàncies d’avui no són les mateixes que fa un any ni dos i seguim sense saber quin és el pla i què vol la directiva; no sabem quant deu el club; no sabem si la societat que el gestiona és seva o no ho és; però sí que sabem que se’ns exigeix a tota la ciutat un exercici de fe perquè és un sentiment. En fi: diàleg i més diàleg sobretot entre la societat civil. Repeteixo i repetiré sempre: una ciutat, un sol equip. Visca el Lleida.

jueves, 30 de enero de 2025

741.630 noves llars sense habitatge

741.630 noves llars sense habitatge

 

La primera enquesta del CIS de l'any situa l'habitatge com la gran preocupació de la societat espanyola.

El nombre de noves llars supera amb escreix el d'habitatges acabats i les previsions apunten que el desajust anirà a més si no es prenen mesures.

Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa de l'Institut Nacional d'Estadística i del Ministerio de Vivenda y Agenda Urbana, des de la crisi immobiliària del 2008 s'han creat a Espanya 1.936.681 noves llars en termes nets, mentre que el nombre d'habitatges acabats s'ha situat en 1.195.051. Per tant, podem estar parlant de 741.630 llars potencials sense habitatge.

El President Illa ha explicat en compareixença pública que per resoldre el problema de l’habitatge a Catalunya no hi ha varetes màgiques i, per tant, tot passa pel consens en unes polítiques, les d’habitatge, que tenen una forta càrrega ideològica. No li tremolar à la mà, ha dit, a l’hora de prendre totes les mesures possibles.

El diagnòstic és clar, i la recepta o els objectius, també -clars no vol dir fàcils-. Cal oferir habitatge a preu assequible. Ampliar l’oferta de sòl públic per a construcció d'habitatge. Desenvolupar parcs públics per a població vulnerable i agilitzar els tràmits en l'àmbit de les administracions, sobretot la local, i sense abandonar la senda de la rehabilitació.

A Lleida ciutat la política d’habitatge és la primera política del govern. A la Paeria hi ha fixada una reunió de treball quinzenal per aquesta matèria entre l’alcalde i els màxims responsables polítics i tècnics per seguir, en temps real, tots els projectes oberts. S’ha posat a disposició de la Generalitat i de la iniciativa privada un volum de sòl municipal sense precedents en democràcia per a la construcció d’habitatges, atorgant totes les facilitats possibles sempre que del producte final se’n beneficiïn els veïns de Lleida. I en això estem

viernes, 10 de enero de 2025

Luz en la boira.

 Luz en la boira

El tiempo es el tema estrella de las conversaciones frívolas. En Lleida cuando llega el invierno emerge el recurrente tema de la Boira con sus románticos defensores y sus pragmáticos detractores. Al director de UA1 Radio, Jordi Sebastià, le escuché en una crónica un argumento sobre el asunto de profundidad tibetana: es absurdo discutir sobre la Boira (dijo) porque no se va a ir por muchos argumentos en contra que se formulen. En efecto, si pudiésemos votar si la Boira se queda o se larga tendría sentido trabajar un debate, armar campañas o elaborar argumentos a favor o en contra, pero nada más absurdo que eso, dejémonos de frivolidades: la Boira forma parte de nuestra naturaleza y dicen que es beneficiosa para la agricultura local, así que habrá que soportarla como buenamente podamos y movernos 40 km hacia cualquier punto cardinal para ver la luz.

 Nada frívolo, por cierto, es el pacto político alcanzado en Lleida entre el PSC y Junts que dará estabilidad y serenidad a la ciudad. Larrosa y Cervera no son políticos de vuelo gallináceo. Ambos atesoran sólidas experiencias de gobierno y son conocedores del peso de la responsabilidad. Opino que una oposición que no influya en un gobierno es una oposición inútil y una política que solo habla de su horóscopo no es política, eso Cervera lo tiene interiorizado y algo ha escrito sobre ello. Diría que en estos días de Boira desesperante el pacto PSC-Junts en la Paeria es como esa luz que asoma a lo lejos por la autovía cuando te escapas hacia el mundo del sol. 

jueves, 12 de diciembre de 2024

Música en directe per a baby boomers

 Música en directe per a baby boomers

A España hi ha una bombolla de música en directe que s’evidencia amb els festivals. Pràcticament totes les capitals de província en tenen un, inclosa Lleida amb el Magnífic Fest, guanyador dels Premis Arc 2024 en la categoria de festival de mitjà i gran format.

Conseqüència d’aquesta cultura de la música en viu, el sector de l’oci s’ha reinventat apostant també pels concerts i no necessàriament nocturns. Penseu que els denominats baby boomers, la generació nascuda més o menys els anys 70 i els 80 són un públic amb més poder adquisitiu que la canalla i que es diverteix preferentment a les tardes. Els baby boomers son avui clientela de tarda.

La conjunció d’aquestes dues realitats: música en directe i oci de tarda, ha fet que no pocs locals de Lleida organitzin periòdicament concerts de tarda que s’han traduït en operacions d’èxit. Un dels artistes pioners en això de tocar la guitarra als locals va ser en Xavi Boira. Ara, la banda que ho trenca tot és Claquera, acostumada a omplir locals fins a la bandera; diria que és el grup local del moment. Seguint aquesta onada fa unes setmanes s’ha inaugurat Tocata, un nou local de música en directe promogut al carrer Lluis Bessa pel lleidatà Guillermo Saez. Un projecte valent que esdevé un altre instrument de dinamització cultural del Centre Històric.

Nos vemos en los bares.

lunes, 11 de noviembre de 2024

Lleida y las dana.

 Lleida y las dana. 


Lo de Valencia ha sido una catástrofe natural poco evitable como lo serían un tsunami, un terremoto o la erupción de un volcán. Lo que sí hubiera sido evitable, y en esto hay cierto consenso, es el trágico balance de vidas humanas. El día de autos el presidente de la Generalitat valenciana compareció para ofrecer a la ciudadanía ese dato que le acompañará siempre: que a las seis de la tarde de ese día el temporal habría remitido en toda la comunidad. Parece ser que ese escenario podría haber sido propuesto, entre otros,  por la Confederación Hidrográfica del Júcar; ese será uno de los debates sobre la responsabilidad.

El resto ya lo conocen. La alarma gubernamental llegó a los vecinos cuando estaban literalmente con el agua al cuello. Ya llegará el tiempo de las responsabilidades políticas y jurídicas, ahora es tiempo de luto y recomposición. Lo importante para evitar que se repita esta tragedia es la construcción de obras hidráulicas, pantanos o similares, concebidos como elementos de seguridad. La limpieza de barrancos, la canalización de ríos a su paso por núcleos urbanos o los desvíos de cauce serán también acciones muy útiles, ya que no parece posible demoler todo lo mal construido en los últimos 100 años.

En Lleida ciudad nuestros guardianes son los embalses de Rialp y de Oliana. Son nuestros guardaespaldas en caso de que caigan algún día en la provincia esos monstruosos 500 litros por m2. También la canalización del Segre a su paso por la ciudad ayudaría a reducir los daños materiales de una posible dana en Ponent. El Segre a su paso por Lleida ya ha recibido sus grandes afluentes Nogueras Pallaresa y Ribagorçana que también están magníficamente regulados por Santa Ana, Canelles, Escales, Camarasa o Talarn.   

 Dicho esto, si llegara el momento de la desgracia, nada como la precaución personal y el respeto escrupuloso a los avisos de las autoridades, si los hay. Asumamos todos que sequias e inundaciones las ha habido, las hay y las habrá.

viernes, 13 de septiembre de 2024

Diada 2024

 Diada 2024

La Diada Nacional de Catalunya pot ser considerada l'aniversari del país on, teòricament, tots celebrem una bandera pròpia i altres símbols que ens uneixen. Una data que hauria de ser una jornada d'unió si ens la prenem seriosament.

Històricament, la Diada havia estat un acte raonablement unitari deixant de banda els extrems que hi són en qualsevol situació de la vida. No obstant, arribat l'èxtasi del procés, es trencà la unitat de l'acte i els catalans independentistes se sentien incòmodes desfilant amb els catalans no indepes i viceversa; s'havien creat els dos famosos blocs sobre els que tant s'ha escrit i debatut, blocs que encaixen poc amb la noció de país que pressuposa una certa unitat de la societat on vius, al voltant d'uns símbols propis. Passat el procés, la Diada d'enguany, són els propis indepes els que estan incòmodes entre si, generant potser una celebració alternativa nova.

Crec que no va d'això. L'11 de setembre hauria de ser el motiu d'orgull d'una societat al voltant de la senyera i d'una cultura i tradicions comunes. Però no, trobarem dues banderes diferents i varies capelles d'entitats que aprofitaran l'aniversari del país per a recordar "l'Europa que ens mira" com de dividits que estem.

martes, 23 de julio de 2024

Habitatge i Centre Històric

 Habitatge i Centre Històric

La ciutat bull de projectes en matèria d'habitatge i el Centre Històric no és aliè a aquest impuls. El govern de Fèlix Larrosa ha posat un dels seus punts de mira el cor de ciutat i focalitza molts esforços en la generació de nous habitatges i en el posicionament del barri com un espai d'oportunitats adreçades principalment a la joventut. Per això el darrer concurs d'adjudicació d'habitatges públics està dirigit a joves menors de 30 anys.

Ahir l'alcalde va presentar una operació que vol ser el pal de paller d'aquesta política; l'Empresa Municipal d'Agenda Urbana ha adquirit dos edificis del carrer Cavallers que sumats a un edifici tocant propietat municipal, i un cop enderrocats tots tres, generarà un solar de 430 m2 just davant del Parador que donarà cabuda a 16 o 17 habitatges, el nombre dependrà del projecte que presenti la iniciativa privada.

Una mica més a dalt, al solar dels carrers Galera, Ereta i Alsamora, una Fundació ha presentat una oferta per construir-hi un nou edifici d'un màxim d'11 habitatges per a joves menors de 35 anys. Just davant, un edifici de tres habitatges situat a la Plaça Galera s'està reformant per joves masovers que hi acabaran vivint: més habitatges i més joves al barri.

Qualsevol lleidatà veu que el Centre Històric és un barri on cal treballar molt des de totes les àrees de la política. La Paeria històricament ha invertit molts diners en urbanisme i en activitats, 16 milions d'euros, per exemple, es van executar amb el Pla de Barris. També continua la feina de dinamització econòmica i de polítiques per facilitar la creativitat; però és un fet constatable que en aquest mandat s'hi està donant un marcat impuls a l'habitatge: pedra angular per a la revitalització del barri. Per al Centre Històric, l'alcalde s'ha entestat amb dues idees centrals: Habitatge i Activitat. I crec que anem pel bon camí.