Una Catalunya millor en una Espanya diferent.

6 IDEES 6, DE LA LLISTA DEL PRESIDENT.

1.- La llista “no política” del President, la del dret a decidir del poble, s’ha fet a dit en un despatx de Barcelona al més pur estil pujolià.

2.- Estem davant d’una obra política mestra d’Artur Mas per evitar fer balanç de gestió de govern i, de pas, cruspir-se l’ascens d’ERC.

3.- Amb 68 diputats, la llista declararà la independència. Tant se val que l’Estatut de Catalunya en demani 90 pels temes d'especial transcendència política. 

4.- La llista del President no és l'opció de la independència (n'hi ha d’altres opcions independentistes el 27S). És el vot de l’exculpació d’una legislatura de desgovern d’ERC/CiU amb la coartada del "procés".

5.- És la llista del President, feta pel President, d’un nou partit del President,  per tornar a ser President i ni caldrà que vagi als debats electorals. Brillant.  

6.- Si la llista del President sorgida del "procés" guanya el 27S s'iniciarà un nou "procés" que acabarà en un altre "procés", i així tot. La clau és no haver de donar gaires explicacions de com es gasten els 36.000 milions d'euros anyals de pressupost de la Generalitat.

“Tenemos que arreglar esto”: El paper de la socialdemocràcia.

Aquest dies els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la carta de comiat que Xavi Hernández va enviar al seu company de selecció Iker Casillas. Xavi escriu: "Cuando surgió el problema en los Madrid-Barcelona y vimos que la cosa podía ir a mayores, él me llamó y me dijo 'tenemos que arreglar esto’”.

Quan l’esport, com la política, es radicalitzen, són necessàries les figures com Casillas o Hernández que, prenent distància del conflicte, fan l’esforç de moderar les relacions;  d’intentar ocupar el centre sense posicionar-se;  arriscant-se a no ser compresos pels radicals del seu propi entorn. Aquest és en part el paper que ha jugat històricament la socialdemocràcia europea.  Un article de Victor Lapuente Giné, professor de ciències polítiques de la Universitat de Göteborg publicat en el portal Contexto y Acción ho entén així, i ho exemplifica amb la crisi grega, o amb el paper de l’SPD alemany en el període d’entreguerres responent aquells que critiquen la socialdemocràcia per la ‘tendresa’ de  les seves propostes. Lapuente argumenta, per exemple, que posicionar-se obertament a favor del NO en el referèndum grec és “un exercici ben acceptat en temps de creixent polarització  on sembla que hom s’hagi de posicionar en un bàndol o en un altre: o estàs amb Tsipras o amb Merkel-SPD-Troika. Aquest  maniqueisme és absurd per a molts que pensem que tots dos han comès incomptables errors i que n’hi ha  incomptables  combinacions intermèdies més òptimes.”  

El moviment transversal del NO.

L’ establishment independentista segueix amb la seva campanya omnipresent per a convertir el catalanisme no secessionista en un moviment outsider. Més encara, volen simplificar-lo descaradament cap a postures espanyolistes per preparar un  27S on no vegem més enllà del SI o NO. Pare o mare. Peix o carn. D’això ja n’hem parlat prou. Però hi ha un matís important: tracten de plantejar el 27S com una dicotomia entre idearis preconcebuts: estàs aquí amb aquest pack, o estàs allí amb aquest altre. Es presenta als partidaris del NO com un bloc ideològic compacte i uniforme, mentre venen els del SÍ com un moviment transversal, on hi caben tots els models socials i totes les sensibilitats. Això és tremendament reduccionista, perquè de la mateixa manera que el SÍ de la CUP no té res a veure amb el SÍ d’un militant “crític” d’UDC -els models de relació amb Espanya que proposen són radicalment diferents, com ho són també els seus plantejaments econòmics i socials. No tenen res a veure el NO del PSC amb el de PODEMOS io amb el NO del PP o Cs. Res a veure. El NO a la independència és transversal, civil i obert i hi tenen cabuda tots els models territorials de relació amb Espanya; i totes les sensibilitats catalanistes. L’únic que descarta el NO és la trencadissa. 

El Gilda. Emprenedoria social al @CentreHistoric de Lleida

L’emprenedor social identifica oportunitats de negoci davant els reptes que genera la transformació de la societat, i crea projectes capaços de repercutir els seus beneficis en la millora col·lectiva. Són projectes que incorporen l’ interès de la comunitat en el motor de l’empresa. El @CentreHistoric de Lleida segueix en plena transformació; el seu desenvolupament és cabdal per la ciutat. Després d'un període  d’inversions urbanístiques i equipaments, estem en la fase de la dinamització cultural, social i comercial del barri. En aquesta etapa té un paper fonamental l’iniciativa privada representada per diferents agents i exemples personals. Aquí us parlaré d'un ells:  l’Òscar Mur i l’equip del Bar Gilda, tots dos hi juguen un gran paper en la dinamització del @CentreHistoric.

La Nova Política.

L’atleta nord americà Dick Fosbury va ser campió de salt d’alçada en els jocs olímpics de Mèxic el 1968. Es va fer famós per utilitzar contracorrent la tècnica que posteriorment han fet servir tots els saltadors coneguda com el Fosbury Flop. Quan els grans campions saltaven de cara atacant el llistó en carrera recta, ell va canviar la tècnica amb el salt d’esquenes que coneixem, apropant-se al llistó en trajectòria diagonal. Avui és impossible competir en les proves de salt d’alçada sense aquest requisit tècnic.

Les eleccions municipals de diumenge ratifiquen una evidència que fa anys s’imposa tossuda. Les organitzacions polítiques requereixen quatre requisits de mínims per a competir en la Nova Política:

IV Ajuts a la dinamització econòmica del @CentreHistoric de #Lleida

S’ha fet pública la IV convocatòria dels ajuts a l’instal.lació de comerços al @CentreHistoric de Lleida. Us la podeu descarregar aquí. L’Ajuntament de Lleida continua oferint suport i acompanyament a nous emprenedors, ajudant i incentivant l’obertura de noves activitats econòmiques que aportin valor al barri. Els ajuts es concediran en règim de concurrència competitiva fins a esgotar la partida de 40.000€. Poden concórrer aquells emprenedors, propietaris o arrendataris, que tinguin en ment un comerç que ofereixi productes singulars artesanals, innovadors, creatius, de qualitat, o productes amb DO.

La subvenció A L’OBERTURA DE L’ACTIVITAT consistirà en: