La Nova Política.

L’atleta nord americà Dick Fosbury va ser campió de salt d’alçada en els jocs olímpics de Mèxic el 1968. Es va fer famós per utilitzar contracorrent la tècnica que posteriorment han fet servir tots els saltadors coneguda com el Fosbury Flop. Quan els grans campions saltaven de cara atacant el llistó en carrera recta, ell va canviar la tècnica amb el salt d’esquenes que coneixem, apropant-se al llistó en trajectòria diagonal. Avui és impossible competir en les proves de salt d’alçada sense aquest requisit tècnic.

Les eleccions municipals de diumenge ratifiquen una evidència que fa anys s’imposa tossuda. Les organitzacions polítiques requereixen quatre requisits de mínims per a competir en la Nova Política:

IV Ajuts a la dinamització econòmica del @CentreHistoric de #Lleida

S’ha fet pública la IV convocatòria dels ajuts a l’instal.lació de comerços al @CentreHistoric de Lleida. Us la podeu descarregar aquí. L’Ajuntament de Lleida continua oferint suport i acompanyament a nous emprenedors, ajudant i incentivant l’obertura de noves activitats econòmiques que aportin valor al barri. Els ajuts es concediran en règim de concurrència competitiva fins a esgotar la partida de 40.000€. Poden concórrer aquells emprenedors, propietaris o arrendataris, que tinguin en ment un comerç que ofereixi productes singulars artesanals, innovadors, creatius, de qualitat, o productes amb DO.

La subvenció A L’OBERTURA DE L’ACTIVITAT consistirà en:

A mig camí de l'infinit.

El amor mueve el mundo. Un país progresa cuando sus políticos aman la ciencia y el conocimiento sin complejos ni prejuicios, y cuando el poder se apasiona por la justicia social. Una ciudad es justa si sus habitantes se respetan y aman lo común. Las personas somos felices si nos sentimos queridas de verdad por aquellas a las que queremos de verdad. Parece sencillo, pero no lo es. Es una lucha diaria por la felicidad.

Hoy lo he apostado todo a esa fuerza que mueve el mundo. He subido los 238 escalones del campanario de la Seu Vella con la persona que más quiero y, una vez arriba, en el cielo, ante la ciudad que nos ha visto nacer y tanto nos ha dado, con ella como testigo, hemos cerrado por fin el círculo.

Ja sóc a mig camí de l’infinit.

Que l'Aplec duri una setmana.

 Lleida som un territori intel·ligent i humil, per això ens agrada riure’ns de nosaltres mateixos. A un lleidatà autèntic li agrada la conya i és foteta per naturalesa, sense arribar al sarcasme. Som carrinclons, però no estem per fer volar coloms i som assenyats a l’hora de la feina ben feta. Si analitzem des d’un prisma lleidatà la idea que l’Aplec del Cargol duri una setmana hi trobarem tota la il·lusió carrinclona que vulgueu, però en la pràctica no supera una anàlisi assenyada "y lo sabes”. Les activitats culturals que organitza la FECOLL al volant de l’Aplec ja fa anys que duren una setmana. Ara pensem què suposaria mantenir, a més a més,  les 100 Colles obertes set dies i set nits.

La fuerza de un partido.

En mayo de 2011 colgué aquí un post titulado #acampadalleida. Ese artículo quería ser una reflexión sobre la importancia de organizarse para conseguir una finalidad política. Decía que los movimientos de #acampada estaban condenados al fracaso si no se articulaban como partidos políticos al uso, actuando como un virus informático infiltrado en el sistema para cambiarlo desde dentro. La militancia política exige organización de voluntades en torno a objetivos comunes. Sino fracasa. Que le pregunten a PODEMOS cómo se puede trasformar mejor la sociedad; si acampados en una plaza, o estructurados en órganos deliberativos y ejecutivos dirigidos por un ‘alto mando’. Dicho de otra manera, no se engañen, organizados como un partido tradicional. La Iglesia ha durado 2000 años como organización entre otras cosas por respetar liturgia y jerarquía. El PSC y el PSOE son grandes partidos porque sus miembros respetamos la organización; que es como decir que respetamos los liderazgos surgidos de los procesos democráticos, se llame Pedro Sanchez, Àngel Ros o Pere Navarro. Respetamos las decisiones tomadas por los órganos competentes, por ejemplo aquella famosa del Consell Nacional de votar no a la consulta secesionista.

Toca parlar de Lleida

Recordo un ple municipal de l’any 2006 (no em ve a la memòria el mes exacte) en què hi va haver un extens debat sobre la guerra del Líban. En concret, els regidors de la Paeria van dissertar prop d’una hora sobre els míssils Tomahawk. Recordo com alguns es van atrevir a fer valoracions tècniques i operatives davant d’uns periodistes que, arribats a aquella fase del ple, havien assolit voluntàriament un estat de meditació profunda propi de monjos budistes.

Cal recordar que, en aquells anys, sota la vigència del pacte de govern PSC/ERC/IC-V, els plens eren eterns. Penseu que, amb CiU i el PP a l’oposició, cinc partits intervenien en cadascun dels temes.

Aquesta anècdota em serveix per avançar-me a un possible debat d’aquest any electoral: la tendència d’alguns partits o assemblees a portar a la política municipal qüestions poc rellevants per al dia a dia d’un ajuntament.

Som al vestíbul de la campanya electoral municipal. Comença el temps de les propostes i de les idees que han d’afectar directament l’agenda diària de la ciutat. Això hauria d’obligar qualsevol responsable polític a no malbaratar l’oportunitat del debat local amb dissertacions sobre l’autodeterminació dels pobles, el paper del BCE a Grècia o els míssils Tomahawk, perquè la política local no és el fòrum adequat per abordar aquestes qüestions.

Els ciutadans tenim altres necessitats quan votem a les municipals. Al maig escollim candidatures per administrar serveis propis del règim local: neteja, Guàrdia Urbana, urbanisme de plaça i de vorera, entre d’altres. En el marc de les eleccions autonòmiques ja canviarem el xip, si voleu, i escoltarem propostes per gestionar aquelles competències que l’Estatut atribueix al Govern i al Parlament de Catalunya. El mateix hauria de passar en les eleccions generals o europees, on sí que són rellevants els posicionaments sobre qüestions com el Líban o el BCE.

Per això, des del PSC de Lleida, en les trobades amb els veïns i les veïnes dels barris, responem de la gestió de la Paeria mentre escoltem propostes, necessitats i noves idees sobre temes municipals. En aquestes reunions no solen aparèixer, per iniciativa dels veïns, qüestions de política europea, autonòmica o estatal; us ho puc assegurar. Tot i això, hi haurà partits, assemblees o plataformes que s’entossudiran a introduir-les durant la campanya, construint vincles teòrics i literaris sovint allunyats de les preocupacions quotidianes de la ciutadania.

Pensem-hi.

ANY DISTRICTE MERCAT DEL PLA

Avui a Lleida poca gent nega l’evolució positiva del @CentreHistòric de la ciutat. Des l’any 2006 l’Ajuntament ha invertit molts recursos econòmics i humans en el seu urbanisme i el seu teixit social i cultural.  Podeu trobar lleidatans que no apreciïn encara aquesta millora, però darrere aquestes opinions hi ha, sovint, interessos electoralistes o fins hi tot interessos econòmics particulars; tots dos interessos respectables, però que s’han de tenir en compte a l'hora de valorar les opinions.

Un dels motors del canvi aquest any que tanquem ha set el Mercat del Pla i el que gira al seu voltant: El Districte Mercat del Pla. Una marca col·lectiva que aixopluga  l’activitat als solars del barri, el foment de l’hostaleria; l'aposta per la cultura i l'art; nous comerços singulars; les activitats comercials al carrer i una imatge innovadora del @CentreHistoric de Lleida.

Poc a poc el barri es va posicionant en la mentalitat dels lleidatans com un lloc avantguardista, creatiu, modern i ple d’oportunitats.  Podeu trobar molta informació sobre el que us dic a la web www.districtemercatdelpla.org i seguir-ho al compte de Twitter @CentreHistoric.  A l’estiu de 2011 la Regidoria de Barri del Centre Històric i l’EMU van crear  el perfil de Twitter @CentreHistoric i  un altre a Facebook per a promocionar les activitats interessants  que es duent a terme al barri. Dos perfils que treballen per crear barri difonent les activitats de les entitats i comerços del Districte.

Queda feina a fer al @CentreHistoric, sens dubte, però no més que a la resta de barris de Lleida. El cor de la ciutat ja no és ni de bon tros aquell malalt del 2006, és un lloc de futur que batega amb força.