La Diada Nacional de Catalunya pot ser considerada l'aniversari
del país on, teòricament, tots celebrem una bandera pròpia i altres símbols que
ens uneixen. Una data que hauria de ser una jornada d'unió si ens la prenem
seriosament.
Històricament, la Diada havia estat un acte raonablement unitari deixant de
banda els extrems que hi són en qualsevol situació de la vida. No obstant,
arribat l'èxtasi del procés, es trencà la unitat de l'acte i els catalans
independentistes se sentien incòmodes desfilant amb els catalans
no indepes i viceversa; s'havien creat els dos famosos
blocs sobre els que tant s'ha escrit i debatut, blocs que encaixen
poc amb la noció de país que pressuposa una certa unitat de la societat on
vius, al voltant d'uns símbols propis. Passat el procés, la Diada d'enguany,
són els propis indepes els que estan incòmodes entre si, generant
potser una celebració alternativa nova.
Crec que no va d'això. L'11 de setembre hauria de ser el motiu d'orgull
d'una societat al voltant de la senyera i d'una cultura i tradicions comunes.
Però no, trobarem dues banderes diferents i varies capelles
d'entitats que aprofitaran l'aniversari del país per a recordar "l'Europa que
ens mira" com de dividits que estem.
