M’agraden els
dilemes ètics. Ja saben: narracions breus on es plantegen situacions
possibles en la realitat però conflictives a nivell moral. Normalment
l’elecció és disjuntiva, donat que només s’hi pot optar entre A i B, essent les
dos opcions factibles i defensables teòricament.
Un exemple conegut
d’aquests dilemes que s’atribueix a Jean-Paul Sartre ens demana que imaginem un
jove qui viu amb sa mare depenent. L’únic que té la dona a la vida és el seu fill; la seva
única felicitat. El tema és que els dos viuen a França durant la Segona Guerra Mundial
i el jove se sent obligat a
participar a la guerra. Què ha de fer el jove?
Quelcom semblant se'ns planteja per part dels mitjans de la dreta, el PP i El Pais amb la investidura de Mariano Rajoy. No poques
persones de Lleida em pregunten en converses d’estiu què farem: A o B? Rajoy o
terceres eleccions? com si no hi hagués més opcions. Jo nego la major: no és una disjuntiva. Ara bé, si ho fos, unes terceres eleccions són un mal escenari, i quatre anys més de Rajoy
són un desastre. Si només hi hagués dos opcions, pel PSOE seria un veritable dilema ètic perquè som un partit de govern, amb
responsabilitat d’Estat, però fidels a
uns principis antagònics al que simbolitza Rajoy pels quals ens han votat els ciutadans. La
societat no percebria tant aquest